L’ira, fill meu, és com sageta
que llences amb els ulls embenats,
fereixes
al objecte de la teva ira,
mes en tu mort la magnanimitat.
No és d’home sensat malbaratar
l’ honor en tals excessos, ni perdre
l’ànima per
aquest pecat,
que és home
foll l’home aïrat.
Glòria, tens via directe amb el Ramon Llull.
ResponEliminaHa, ha! Ui, via directe... No, no, per tenir via directe hauria de fer espiritisme.
EliminaI tant!!! Ets insuperable!!!
ResponEliminaVaja, Carme, quina afalacs! Gràcies.
EliminaReconec que aquesta mena de manera de parlar m'inspira força.
Hi estic totalment d'acord! Insuperablement lul·lià.
ResponEliminaGràcies, Teresa! Jo mateixa estic sorpresa del que gaudeixo escrivint aquests poemes lul·lians.
EliminaLes sagetes de l'ira reboten cap a qui les tira...
ResponEliminaNo és bona consellera, no. L'ira fa fer coses que després ens avergonyeixen.
EliminaPetonets!!!
ResponEliminaM'agrada i m'encantaria tenir aquesta facilitat per a la poesia
Gràcies, Alfonso. Però em costa molt escriure poesia, no tinc la facilitat que tenen altres companys per versificar. Però Llull, m'inspira, ves per on!
EliminaGlòria Llull enlloc de Bosch
ResponEliminaHa, ha, ha!
EliminaQue exagerada que ets, no ho sabia jo.
Una abraçada.
S'ha quedat un bocinet d'en Llull amb tu. :)
ResponElimina