divendres, 27 de maig del 2016

Sagetes d'ira





L’ira, fill meu,  és com sageta
que llences amb els ulls embenats,
fereixes al objecte de la teva ira,
mes en tu mort la magnanimitat.

No és d’home sensat malbaratar
l’ honor en tals excessos, ni perdre
l’ànima per aquest pecat,
que és home foll l’home aïrat.



13 comentaris:

  1. Glòria, tens via directe amb el Ramon Llull.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha! Ui, via directe... No, no, per tenir via directe hauria de fer espiritisme.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Vaja, Carme, quina afalacs! Gràcies.
      Reconec que aquesta mena de manera de parlar m'inspira força.

      Elimina
  3. Hi estic totalment d'acord! Insuperablement lul·lià.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Teresa! Jo mateixa estic sorpresa del que gaudeixo escrivint aquests poemes lul·lians.

      Elimina
  4. Les sagetes de l'ira reboten cap a qui les tira...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és bona consellera, no. L'ira fa fer coses que després ens avergonyeixen.
      Petonets!!!

      Elimina

  5. M'agrada i m'encantaria tenir aquesta facilitat per a la poesia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Alfonso. Però em costa molt escriure poesia, no tinc la facilitat que tenen altres companys per versificar. Però Llull, m'inspira, ves per on!

      Elimina
  6. Respostes
    1. Ha, ha, ha!
      Que exagerada que ets, no ho sabia jo.
      Una abraçada.

      Elimina
  7. S'ha quedat un bocinet d'en Llull amb tu. :)

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons