Somnis dins de butxaques esparracades,
fils tibants entre cadires a banda i banda
d'una taula mal parada amb ganivets.
Somnis que has recreat en històries dites
amb la mirada extraviada al teu espill.
Alícia sense pressa, del barret treus conills
de colors esvaïts, fredes mirades pàl·lides.
De les històries sense amor, plego al teu lllit
un rastre com de llàgrimes seques, escalf
que es dissipa en la broma grisa dels matins
d' on han fugit tots els teus sols.
Arreplego aquí un poema bastant anterior de la Carme i l'enganxo amb l'últim d'Elfreelang.
ResponEliminaL'amor sense paraules és equivalent a les històries sense amor. Si puc et segueixo, Eduard.
ResponEliminaHelena, no crec que l'amor sense paraules sigui com una història sense amor, les paraules no em semblen imprescindibles pel que fa a l'amor..
EliminaPer a mi sí, absolutament imprescindibles, Lolita!
EliminaEm copio un comentari de la Teresa que em va encantar: "l'amor, amb paraules, si us plau!" Per a mi també són imprescindibles.
Eliminales paraules no em sembla que ho abastin tot i menys el sentiment.., tot allò que no es pot expressar amb paraules també existeix.., però si parlem de sentiments, està clar que la subjectivitat n'és la reina més que mai..:)
EliminaNo és pas que pensi que ho abastin tot, lolita. Per a mi res no pot abastar tot el sentiment. Ni les paraules, ni els gestos, ni les expressions, ni les mirades, ni les carícies, ni els besos, ni el sexe, per això que en l'intent (sempre fallit) d'abastar-lo, cadascú hi posa tot el que du a dins. I els que duem paraules dins, no podem entendre l'amor sense elles. Com el que du desig a dins no pot entendre l'amor sense desig i malgrat tot, també existeix.
EliminaCarme, totalment d'acord.., gràcies per aquest breu diàleg..
Eliminade tota manera el detonant de tota aquesta conversa era la frase de l'Helena: "L'amor sense paraules és equivalent a les històries sense amor.", frase que o bé no entenc o bé no hi estic d'acord, o potser totes dues coses alhora ...:)
Ens haurem de quedar amb la teva frase, tan encertada, sobre la subjectivitat dels sentiments... tothom els expressa a la seva manera.
EliminaSense ànim de tancar el debat, jo diria que el poema comença agafant un vers de la Carme on es parla de l'amor que no s'expressa. Especulo llavors amb el que podem arribar a deduir dels sentiments que no formen part del discurs verbal, i a la segona estrofa es fa una transició al pol oposat, les històries que es van desenvolupant, sense amor o potser més precisament en el desamor -que és la part trista que alguns comentaristes també han apuntat-. L'Helena parla d'equivalències, suposo perquè de vegades els contraris es toquen: no expressar l'amor en forma de paraules pot segons com ser tan estèril com expressar paraules sense amor. I, si no estèril, sí incapaç d'evocar aquest sentiment tan vital, fort, poderós i necessari que en diem amor.
EliminaAquest amor ens fa patir. No és l'amor que ens prohibim? O l'amor perdut.
ResponEliminaL'amor perdut, sí! O no correspost. O només somiat. El trobo trist aquest poema, però al mateix temps potent i que fa sentir molt. Molt intens!
ResponEliminaGràcies donem que un pugui estimar...Anton.
ResponEliminaSi que és una mica trist que la boira foragiti els seus sols...Començarà un dia gris! Però potser algú li parlarà d'amor, la boira s'esvairà i la llum li farà companyia...
ResponEliminaAmor. El que hem tingut nosaltres, i el que tindran els que vindran.
ResponEliminaSempre, sempre.
És mol cert que es fa estrany parlar d'amor sense paraules.
ResponEliminaPerò em creurà més l'altre si mormolo:
T'estimo,
T'estim
T'estime...?
O potser, si el frec lleu dels llavis, o una mà, o la mirada dins la mirada, fa que l'altre s'ompli del so de totes les paraules i colors, que tal vegada, no tinc el do de saber expressar, valen menys?
No tothom som Cyrano.
Això vol dir que ningú creurà en el meu amor?
Són les meves paraules les que enamoren? O les paraules que puc saber crear en tu?
Tots coneixem algú de paraula fàcil, àgil i encertada.
Però quants hem conegut amb la capacitat de escriure'ns als dins?
Quants ens han fet escriure mots d'amor, d'AMOR, d'estimació, que segurament no han verbalitzat però sabem han escrit en nosaltres?
Ei! però sols és un punt de vista una mica gamberru....
Petonets dolços ;-)***
;)
EliminaL'amor pot morir per manca de paraules i per extensió per manca d'expressió. Expressem-lo, si us plau!
ResponElimina