dimarts, 9 de juny del 2015

La margarida,

SOMNIS DE LES FLORS

La margarida, 
m'estima no m'estima...
La violeta, 
un flascó d'essència...
El narcís,
un llac per mirall...
El clavell, 
uns ulls negres...
L'orquídia, 
el primer ball...
El nenúfar, 
la verdor de l'estany...
La rosella,
blauets per companys...
El lliri, 
una mà innocent...
La gardènia, 
música de  bolero...
La ginesta, 
un raig de sol...
La rosa, 
l'estimat a qui regalar-se.

I la camèlia, amb què deu somniar?
En ser una dama, sota una pamela!

M. Roser Algué Vendrells ( Seguint els somnis de tothom...)

14 comentaris:

  1. El gessamí
    espera la nit
    per venir amb mi.

    ResponElimina
  2. Ostres, una camèlia sota una pamela! Serà del jardí de Santa Clotilde, vora mar.
    No es vol assolellar, és molt fina.
    Gràcies, m'emociona.

    ResponElimina
  3. Vet aquí que el metadiscurs poètic dels poemes anteriors es passa ara al llenguatge de les flors. Ideal per aquesta primavera que ja vincla el cap a l'estiu.

    ResponElimina
  4. Vet aquí que el metadiscurs poètic dels poemes anteriors es passa ara al llenguatge de les flors. Ideal per aquesta primavera que ja vincla el cap a l'estiu.

    ResponElimina
  5. Quin ram! Den flors i de somnis i també de sentiments!

    Refrescant!

    ResponElimina
  6. amb ram de flors has collits bonics versos

    ResponElimina
  7. Preciós llenguatge de les flors.
    Si no fos teu, et diria que està fet per a tu. ✿

    ResponElimina
  8. Xavier, se'm va passar aquesta flor, sort que tu li fas els honors...
    Teresa, potser et sona aquesta camèlia...
    Eduard, les flors també tenen dret a tenir somnis...
    Cantireta, els vostres comentaris són una delícia...
    Carme, flors , somnis i sentiments, un bon "trio"...
    Xelo, és que les flors són molt inspiradores...
    Helena, més que sever-ne, és fer-ho amb il·lusió...
    Lluneta, moltes gràcies per la floreta( piropo), mai millor dit...

    ResponElimina
  9. Les flors sumien i componen versos plens de verdors, sol, música i bellesa.

    ResponElimina
  10. Oh, M.Roser, quin poema més bonic! El llenguatge de les flors ara és poesia gràcies a tu.

    ResponElimina
  11. Les coses es tornen poesia si te les mires amb ulls somniadors...Gràcies!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons