Fer de la flor
una mà oberta.
Fer pistils
dels dits
en la pell.
Fer l'aroma
en el verd
que s'hi intueix.
Iris.
(Segueixo la M. Roser a la manera de la cantireta. El teu poema és molt bonic! )
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Em toquen aquestes mans obertes i aquests pistils... és preciós! Talment com l'iris!
ResponEliminatendresa
ResponEliminaPreciós, nina!
ResponEliminaEt segueixo, així com puc ;)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUna mà oberta, sempre és senyal d'acolliment...I si regalem flors tan precioses!
ResponEliminaQuin tacte, la flor!
ResponEliminaHas extret l'essència de la flor.
ResponEliminaM'agrada caminar sempre, fins on neix l'iris.
ResponElimina