El nostre amor clandestí
és com la flor de neu,
que resisteix i floreix
malgrat els forts temporals,
soferts pel fet de viure al ras.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Visca la resistència i la permanència de l'amor!!!
ResponEliminaAmb forces recuperades...
El amor hace maravillas como esa hermosa flor!!
ResponEliminaGracias por tu cariñoso comentario y por siempre estar
Besitos mi niña
Tossuda i vegetal. Botànicament enamorada.
ResponEliminamaco i persistent.
:-)***
Un amor que cal protegir, com la flor de neu.
ResponEliminaXavi te m'has avançat...
ResponEliminaI com la flor de neu, és un amor protegit!!!
El amor clandestí te un no se què...
ResponEliminaAquest amor és profundament enigmàtic.
ResponEliminaUna Abraçada.
Bon cap de setmana.
Tots els amors, que ho són, resisteixen tots els temporals.
ResponEliminaL'amor clandestí, potser, en suporta més.
Com més a repèl, millor, tan sols si és que tens una forta personalitat.
ResponEliminaHelena, l'amor clandestí és el més resistent de tots ja que la monotònia i la cotidianitat mai l'assequen. La distància és com la neu que manté viva la flor de neu.
ResponEliminaPoema que toca l'ànima.
deixonel meu blog de poesies per si vols visitar.lo gracies.
ResponEliminahttp://anna-historias.blogspot.com.es/2016/07/mort.html?m=1#comment-form