Joana,
en un temps breu,
T'hem recordat, t'hem gaudit, t'hem llegit...
Ens has transmés sentiments que ens colpegen
el pit,
tornant a nosaltres de manera més palesa
amb l'art etern de la paraula escrita
al deixar-nos la magnífica collita
que has conreat lligant mot, rere mot,
on flairar l'aroma d'aquest esperit tan teu...
No és que ara t'oblidem dient-te adéu.
Segueixes sent molt nostra, molt propera.
Sempre seràs eterna primavera
on trobar aquella llum que encengui el cor
i ens deixi el regust de la dolçor
dels teus poemes, parlats en nostra llengua...!!!
Una primavera de poemes on els versos floreixen.
ResponEliminaÉs molt encertada la imatge de la primavera per parlar de la Joana. Els seus versos són joves i acolorits i tendres ben bé com una primavera poètica.
ResponEliminaEn aquest cas és ben veritat que d'allò que sembris recolliràs...La Joana ha sembrat paraules amoroses i recollirà molt d'amor, perquè la sentirem molt a prop nostre...
ResponElimina"Tindré temps d'enyorar-vos; l'eternitat és llarga". Joana
ResponEliminaElla esta amb nosaltres fins que nosaltres volguem i estiguem amb ella.
Bonic poema