Recordo el que ha
passat,
estimo el que s’ha
quedat enrera.
El sol ponet-se rera
meu
em diu que no hi ha
retorn,
que el dia se’n va per
no tornar,
però la imatge tant
bonica,
recorda el que he
viscut,
sempre estarà dins
meu,
com un paisatge que
veig pel retrovisor,
una imatge preciosa,
de tota la meva vida
plena de llum.
El retrovisor ens indica el que deixem enrere. Al davant del para-brises hi ha el que encara ens resta per viure.
ResponEliminaÉs una imensa sort veure tota la vida plena de llum.
ResponEliminaDesprés de mirar enrere i veure tanta llum, en mirar endavant tot s'ha de veure molt net i molt clar.
El capvespre marca el què hem viscut, la nit dibuixarà un nou dia la claror de la vida que hem de viure...
ResponEliminaQuina sort, Imma! Mirar enrera i emportar-te aquest record de llum.
ResponEliminaen el cor sempre hi ha retorn i la llum que ha quedat enrera, sempre serà guia ja que mai s'apagarà !!!
ResponEliminaRealment es preciós. El bonic del passat reflexa i ajuda a viurer el present. Aixó si sempre el positiu.
ResponElimina