diumenge, 28 de desembre del 2014

Mirar enrera



Recordo el que ha passat,
estimo el que s’ha quedat enrera.
El sol ponet-se rera meu
em diu que no hi ha retorn,
que el dia se’n va per no tornar,
però la imatge tant bonica,
recorda el que he viscut,
sempre estarà dins meu,
com un paisatge que veig pel retrovisor,
una imatge preciosa,

de tota la meva vida plena de llum.

6 comentaris:

  1. El retrovisor ens indica el que deixem enrere. Al davant del para-brises hi ha el que encara ens resta per viure.

    ResponElimina
  2. És una imensa sort veure tota la vida plena de llum.

    Després de mirar enrere i veure tanta llum, en mirar endavant tot s'ha de veure molt net i molt clar.

    ResponElimina
  3. El capvespre marca el què hem viscut, la nit dibuixarà un nou dia la claror de la vida que hem de viure...

    ResponElimina
  4. Quina sort, Imma! Mirar enrera i emportar-te aquest record de llum.

    ResponElimina
  5. en el cor sempre hi ha retorn i la llum que ha quedat enrera, sempre serà guia ja que mai s'apagarà !!!

    ResponElimina
  6. Realment es preciós. El bonic del passat reflexa i ajuda a viurer el present. Aixó si sempre el positiu.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons