dimecres, 27 de juliol del 2011

Fent-nos de coixí


Et beuré les llàgrimes
i, ben prest, fent-nos de coixí,
abraçats,
despertarem els somnis
adormits.
Urgència de carícies flonges
i esponjades.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

5 comentaris:

  1. Joana27 de juliol del 2011, a les 10:33

    T'ha quedat de meravella!!! ës molt bonic i la foto què dir-ne!!!

    M'he inventat una escusa per tornar a casa i poder-lo veure :)

    B7s

    ResponElimina
  2. Helena Bonals27 de juliol del 2011, a les 10:34

    Despertar els somnis, quina contradicció més ben trobada.

    ResponElimina
  3. fanal blau27 de juliol del 2011, a les 10:51

    Joana...malalta de poesia, oi?

    :)

    ResponElimina
  4. fanal blau27 de juliol del 2011, a les 10:52

    Gràcies, Helena. Són tantes les contradiccions que formen part de nosaltres!
    Tinguis molt bon dia!

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas27 de juliol del 2011, a les 13:51

    Aix, com m'agrada aquest poema!
    per cabussar-s'hi...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons

Creative Commons License
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons