D'uns besos amb l'audàcia
De qui estima la vida i té
La generositat de la Natura
Per emplenar-te l'esperit
De la dolça fruita drupàcia
Del somriure tendre: no hi ha nit
Hostil ni vall profunda, obscura
Que aturi l'ímpetu del cor
Quan la serenor del teu repòs
Ha de defensar-se aferrissadament.
Teixiré, per a tu, amb fil d'or,
El coixí de la claredat del teu cos
I hi descansarem, lluny del turment.
d.
Molt bonic, intente seguir-lo amb aquestes quatre ratlles:
ResponEliminaEntre les ombres,
els meus ulls plorant,
el meu cor enyorant
passions,
i en la distància el teu regne;
urgents les emocions
m'arrosseguen a tu,
més jo sense tu
al teu coixí...
seguiré somniant.
Gràcies, deo!
ResponEliminaCoixins i més coixins, per estar ben còmodes...