Un coixí de punta fina
que encara no s'ha fet vell
un regal de bona amiga
que va deixar-hi la pell.
Quan érem joves per terra
ara damunt del sofà
ell mai no s'ha fet enrere
i repòs ens vol donar.
Si s'esquinça el sargim,
però el seu fil aguanta fort
de manies no en tenim
el tindrem fins a la mort.
(seguint l'Isabel)
Visca el ritme, la rima i la poesia tradicional!!!
ResponEliminaje, je, je... jugant, jugant... Noves flors!
ResponEliminaAgafo el relleu i, amb l'ajuda de la musa, intento fer del coixí una brusa ;) o alguna cosa que s'assembli a uns versos...
ResponEliminad.
Molt bonic aquest poema-coixí, intente seguirlo
ResponElimina