dimarts, 26 de juliol del 2011

Buguenvíl·lies, de deomises

[intentant seguir la zel de nou]


Sent com floreixen
Els pètals del silenci
En el crepuscle
I desitgen l'albada,
Morada buguenvíl·lia

Que compta els dies
Amb sang, suor i oxigen,
Mentre despertes
La fadiga de l'home
Dins teu -lenta agonia-.



d.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons