(Seguint l'Anton)
Passa el temps i ja no parlemcap trucada, cap missatge, cap notícia,
res de res.
Però malgrat tot et sento proper
recordo el teu somriure,
la teva mirada,
el teu to de veu.
I molt de tant en tant només quatre lletres ens fan passar d'un trencar el gel,
només tres segons, al caliu de sempre, als sentiments sense vel.
I per molt que sembli que ens allunyem
la xarxa amb fil de teranyina que un dia vam teixir
ens unirà sempre i ens farà trobar al llarg del camí.
Caminem plegats o no, per camins propers o allunyats,
podrem plantar un jardí i compartir el bagatge
en cada afortunada ocasió de trobada en el nostre viatges.
És curiós això de ser lluny i a prop alhora. Quina enveja.
ResponEliminaintento seguir...
ResponElimina