dimarts, 26 de juliol del 2011

Teranyina



(seguint les teranyines de Laura, Elfree i Deomises)



Teranyina de punta fina,
excelsa funda pel coixí
que farcim de vells somnis,
sabors antics i algun desig.

I el duem sempre de viatge,
l'emboliquem amb seda i lli;
no volem que se'ns perdi
a qualsevol duana el coixí.

Vigilem cada punt del fil,
el rentem amb la primera
llum de l'alba.
I si s'esquinça, el sargim.

Passats els anys se'ns farà vell
i si no el reconeixem, ai!,
és què tenim ja buit el cervell.

(Andròmines de brocanter:
coixins, vanos, canelobres
i baguls solemnes d'altres temps)

2 comentaris:

  1. Bon poema! m'agrada l'embolcall de seda i fil!

    ResponElimina
  2. Isabel, m'enduc el teu coixí, la punta fina... i potser alguna cosa més i tot... espero no deixar-te el pis massa buit ;)

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons