Una branca trencada
cau del tronc del seu arbre.
Una arrel esqueixada
fora de la gran planta.
Sorgeix brot nou,
esperança,
esperança,
tija nova…
planta a la tardor reseca
desperta a la primavera
donarà flor,
nou aroma,
nou color...
nou aroma,
nou color...
Aquest esqueix d'esperança brotarà lliure.
ResponEliminaAmunt el vers.
Tardor fructífera, com la primavera
ResponEliminaNova esperança, en vers i en actituds, ressorgirem!
ResponEliminaNo es trenca la continuïtat, ... l'esqueix segueix el cicle ... La vida viu. Anton.
ResponEliminaque les arrels ens facin rebrotar !!!
ResponEliminaUn poema molt descriptiu del cicle de la vida...I la foto també el representa molt bé, l'arrel-noia despertarà en forma de brots verds!
ResponEliminaNova energia per a l'esclat d'una primavera esplèndida, això és la tardor...
ResponElimina