es fa esperar el temps desitjat,
així com esperes els llavis saborosos
de la boca estimada
es fa esperar qualsevol dolçor
que apaivagui la set d'amor
que sempre ens manca
arribarà el temps dels préssecs vellutats
i amb la melassa,
la llepòlia de la teva pell suau
no seré mesquí, si no t'acostes
m'acontantaré amb la flaire...
zel,
ResponEliminaquina manera de reemprendre més bonica!
una abraçada per a tu i la mar menorquina!
preciós el poema melassa i prunes i tendresa
ResponEliminaM'agrada que hagis reprès, Zel, gràcies per fer-ho amb un poema tan bonic. He intentat acostar-te els présecs vellutats...
ResponEliminaUn petó!
a més a més de l'envejeta que ens fas amb les fotos de Menorca, ara ens regales aquesta preciositat...
ResponEliminaUn petonet ben dolç, nina estimada
:¬)***