Molt he estimat i molt estimo encara...
damunt del llavi més fidel
i per sota del braç que em serva.
Tot el que veig no és mentida,
i en cada arbre un mot amable
s'hi gronxa i em vesteix.
Del groc un camí sencer,
i una drecera a tu, corriol
de fets ineludibles, de TU.
La sorra es fa pedra.
Hi surem.
És per l'amor que de vegades surem i no ens enfonsem.
ResponEliminaPreciós, cantireta, moltes gràcies per venir de nou...
ResponEliminaPreciós poema, cantireta.
ResponEliminabellesissim!
ResponEliminaMolt bonic, sovint l'amor ens fa de salvavides...
ResponEliminaLa sorra es fa pedra, els versos es fan poesia amb poemes com aquest.
ResponEliminaMercès per llegir. I per conversar amb el vers... ;-)
ResponElimina