Tant he estimat i tant estimo encara
El teu sofrir per cada vers perfer,
Que quan els veig escrits sobre el paper
No puc més que pronunciar gara!
Tenen tanta fermesa d’alimara
O foc que alimenta el pebeter
Que ens protegeix de tot allò que encara
Ens resta per curar o per desfer.
Por, pobresa, podridura, pànic,
Mentides repetides sense escrúpol,
Que creixen i envaeixen com el llúpol
Quan surten del barril amb to volcànic.
No podem oblidar tanta constància!
No podem malmenar tanta ardidesa!
Cada gest, cada pas ha de ser fresa
Per doblegar la duresa i la ignorància.
©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 13 de novembre de 2013.
dijous, 14 de novembre del 2013
Molt he estimat... Joan Fort Homenatge a Miquel Martí i Pol
Etiquetes de comentaris:
amor,
Catalunya,
corrupció,
Espanya,
fermesa,
foc,
Homenatge a Miquel Martí i Pol,
ignorància,
independència,
malaltia,
pobresa
dimarts, 12 de novembre del 2013
Tot és u
Gustav Klimt
Molt he estimat i molt estime encara
a tu i a tu i molt a tu també
les nits i els dies sols per un raig de lluna
beure en els ulls un raig de llum de mel
o llum de fosca o rutilant del verd.
Estime el blau de les mans que m'escalfen
la mar, el cel, estels a la muntanya
i l'arbre aquest carregat de paraules.
Vaig fent camí, amb brots de flors i amors
l'estima dolça i l'estima que dol.
I albire ara, que ja és el tercer dia
que tot és u, el cant, el plor, l'amor.
VELLS AMANTS
Molt he estimati molt estimo encara. (MMP)
L'amor clandestí i etern
es treu la màscara,
els anys els ha envellit,
però no la seva mirada
brillant de vells amants.
Etiquetes de comentaris:
fons d'armari,
Homenatge a Miquel Martí i Pol
dilluns, 11 de novembre del 2013
Aprendre a estimar
Molt he estimat i molt estimo encara. (MMP)
Molt he estimat i encara estimo... encara
enllà i aquí a voltes sense solta i altres amb volta
la vida quatre dies i cinc nits mal comptats i poc contades
estimar si i aprendre a estimar bé
No em reca dir que molt he estimat i encara
estimo l'estimar i que m'estimin com estimo
camí planer i costerut alhora estimar bé sense ofegar
estimar deixant ser i sent, no dos en un sinó un en dos
Massa cançons fomentant estimars que no ho són
massa cançons d'amor malalt, estimar lliures
estimar lliurement deixant ser i sent ....
aprendre a estimar estimar bé.
Molt he estimat i encara estimo... encara
enllà i aquí a voltes sense solta i altres amb volta
la vida quatre dies i cinc nits mal comptats i poc contades
estimar si i aprendre a estimar bé
No em reca dir que molt he estimat i encara
estimo l'estimar i que m'estimin com estimo
camí planer i costerut alhora estimar bé sense ofegar
estimar deixant ser i sent, no dos en un sinó un en dos
Massa cançons fomentant estimars que no ho són
massa cançons d'amor malalt, estimar lliures
estimar lliurement deixant ser i sent ....
aprendre a estimar estimar bé.
Etiquetes de comentaris:
Homenatge a Miquel Martí i Pol
Amb l'amor
Molt he estimat i molt estimo encara. (MMP)
Amb l'amor més vital que no caduca mai
i s'eixampla mica en mica, espai i temps enllà
amb colors de llibertat i gust de sal.
Amb olor de núvols i tacte d'infinit.
Amb tu, Miquel, jo també proclamo
tot aquest amor i el legitimo.
Compartim tots els silencis i tots els mots.
I sé per sempre que més enllà
de la pell a la pell, l'amor perdura,
com aquelles fulles de tardor que no volen caure.
Etiquetes de comentaris:
Homenatge a Miquel Martí i Pol
Avui fa 10 anys de la mort de Miquel Martí i Pol
Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d’amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m’escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d’estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l’altura clara d’aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quan el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d’una mirada
o bé des de l’escuma d’un sol bes
proclamo el meu amor: el legitimo.
.............................................................MMP
PD: aquesta setmana canviem de poeta, ja que avui és el 10è aniversari de la seva mort. Després tornarem a Espriu fins que s'acabi el seu any.
Etiquetes de comentaris:
Homenatge a Miquel Martí i Pol
diumenge, 10 de novembre del 2013
ON...
ON...
Jo sóc d'una petita terra
sense rius de debò, sovint assedegada per la pluja...
On els balcons llueixen estelades
i és fàcil conjugar el verb estimar.
On viu gent de cor alegre
divertida i assenyada.
On la lluna somriu sempre
i es canta mentre es treballa.
On els ocells quan refilen,
estan recitant poesies.
M. Roser Algué Vendrells
sense rius de debò, sovint assedegada per la pluja...
On els balcons llueixen estelades
i és fàcil conjugar el verb estimar.
On viu gent de cor alegre
divertida i assenyada.
On la lluna somriu sempre
i es canta mentre es treballa.
On els ocells quan refilen,
estan recitant poesies.
M. Roser Algué Vendrells
dissabte, 9 de novembre del 2013
No em cal aigua caiguda del cel
Jo sóc d’una petita terra
sense rius de debò, sovint assedegada de pluja,
però no em cal aigua caiguda del cel
ni terra a terra sota els meus peus
m'endinso endins la meva ment
i imagino mars, oceans i rius dibuixats
que no em cal més que imaginar
per saber qui sóc i de quin món
ara mateix quadribarrat
anhelant la llibertat.
Etiquetes de comentaris:
Elfreelang,
Homenatge a S.Espriu
divendres, 8 de novembre del 2013
EL CISELL DE L'OLIVERA
Jo sóc d’una petita terra
sense rius de debò, sovint assedegada de pluja,
amarada de pols fins a la cella,
estrebada pel cisell de l'olivera.
Etiquetes de comentaris:
cantireta,
Homenatge a S.Espriu,
Segarra,
Urgell
Essència
sense rius de debò, sovint assedegada de pluja,
on les coses guarden la seva essència
com tancades en píndoles invisibles,
on les coses van passant, dia a dia,
amb l'autenticitat de no ser previsibles.
Jo sóc d’una petita terra
on el pa és pa i el vi és vi,
d'on es cullen bledes per a sopar
i tomàquets per amanir,
on les portes són sempre obertes
i el veí és un amic.
Jo sóc d’una petita terra
en la que la involució ens ha fet grans,
en la que els avenços no ens han fet mal
en la que res encara ha espatllat res,
en la que el premi és només viure el present.
Etiquetes de comentaris:
Homenatge a S.Espriu,
Laura T. Marcel
dijous, 7 de novembre del 2013
Jo sóc d'una petita terra
sense rius de debò, sovint assedegada de pluja,
Una terra on creix el lli
només amb quatre gotes.
On els rierols semblen
fets amb paper de plata.
Hi ha un mosaic de terra de tots colors:
a cops, coberta de verd,
altres, despullada i vermella
l'estiu, enrossida de sol,
a dies, ocre de la sequera.
Però sempre, sempre hi creix
el lli, els pixallits i les roselles.
Etiquetes de comentaris:
Carme R,
Homenatge a S.Espriu
dimarts, 5 de novembre del 2013
Amb passes petites
Jo sóc d’una petita terra
sense rius de debò, sovint assedegada de pluja,
on tot sembla fràgil.
Que no sempre respecten.
Una terra aspre, salobre, verda.
Alguns cops esquerpa.
D'altres dolça, sorruda, riallera.
Una terra per viure-la
amb passes petites,
deixant-se encisar pels seus colors.
Etiquetes de comentaris:
Barbollaire,
Homenatge a S.Espriu
dilluns, 4 de novembre del 2013
ENDAVANT
"Jo sóc d'una petita terra
sense rius de debò,
sovint assedegada de pluja",
Aquest petit país meravellós
ple de mirades de llum,
encoratja energia i ganes de viure.
Aquest petit país batega
carregat amb la motxilla del passat,
per omplir el present de nous records.
Aquest petit país segueix
caminant endavant sense parar,
naixent-hi noves flors dia rere dia.
sense rius de debò,
sovint assedegada de pluja",
Aquest petit país meravellósple de mirades de llum,
encoratja energia i ganes de viure.
Aquest petit país batega
carregat amb la motxilla del passat,
per omplir el present de nous records.
Aquest petit país segueix
caminant endavant sense parar,
naixent-hi noves flors dia rere dia.
Etiquetes de comentaris:
fons d'armari,
Homenatge a S.Espriu
M’HA DEMANAT QUE PARLI DE LA MEVA EUROPA
M’HA DEMANAT QUE PARLI DE LA MEVA EUROPA
Jo sóc d’una petita terra
sense rius de debò, sovint assedegada de pluja,
pobra d’arbres, gairebé privada de boscos,
escassa de planures, excessiva de muntanyes,
estesa per llevant al llarg de la vella mar
que atansa el difícil i sangonós diàleg
de tres continents.
Unes palmeres que amb els ulls closos
miro sempre immòbils sota l’oreig
tanquen el meu país pel migjorn.
Pel nord, unes maresmes. I a posta de sol
hi ha unes altres terres que anuncien el desert,
les nobles, agostades, espirituals terres germanes
que jo estimo tant.
Alts cims trenquen la meva pàtria en dos Estats,
però una mateixa llengua és encara
parlada a banda i banda,
i en unes clares illes endinsades en el mar antic,
i en una contrada també insular, més llunyana,
que avui pertany a un tercer poder.
Que diversa la meva petita terra
i com ha hagut de sofrir, durant segles i mil·lenaris,
la violència de diversos pobles,
les aspres guerres civils enceses dintre el seus límits
i més enllà del palmerar i els aiguamolls,
de la seca altiplanura i de les ones!
Perquè prou sap el nostre llarg dolor
que qualsevol guerra desvetllada entre els homes,
la més estranya o grandiosa lluita
que s’abrandi entre els homes,
és tan sols una guerra civil
i ens porta a tots patiment i tristesa,
la destrucció i la mort.
Per això ara és tan profunda la nostra esperança
-en el meu somni, ja contemplada realitat-
d’integrar-nos, en un temps que sentim proper,
salvades la nostra llengua i la nostra història,
en una unitat superior que duu el nom,
obert, bellíssim, d’aquella filla d’Agenor
que un savi esguard veia prodigiosament passar
de la costa fenícia a les platges de Creta.
Quan arribi el dia, haurem fet el primer
i inesborrable pas vers la suprema
unió i igualtat entre tots els homes.
I potser aleshores ens serà permès de començar,
sense classes socials, ni odis religiosos,
ni diferències cruels i injustes pel color de la pell,
la nostra peregrinació a través de l’espai,
cap a la pensada llum,
i de seguir sense temença les misterioses
vies interiors de Déu, del no-res,
els infinits i lliures i alhora
necessaris camins veritables de la bondat.
Que no sigui decebuda la nostra esperança,
que no sigui escarnida la nostra confiança:
així molt humilment ho demanen.
..............................................................................Salvador Espriu
divendres, 1 de novembre del 2013
Obaga
Cansada de tants versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel•lents-,
abrigada en hores nocturnals,
camino sobre l’entramat rectilini,
en què tremola la cendra de poemes d’oli
espargida en el mar mediocre de l’adulació.
Enllà la llunyania,
el llorer es panseix entre estels hostils
i esclata en minúscules espurnes,
tot rebent el negre que entreteixeix el paisatge.
Em moc entre distintes emocions,
tot preguntant-me si hi ha lluna allà dalt,
Si se n’ha amagat per sempre més,
Si alguna vegada hi tornarà.
llassada de viure ...així
Cansada de tants
versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis
excel·lents-
m’estintolo a la
tauleta
recolzo el cap al
coixí i serro les dents.
Tant temps, tantes
lluites, tantes paraules
llegides, dites,
viscuts amb afany
de cercar un nou
temps refiat als ideals
que són ara només
melangia
Allò que fou un somni
o un possible
ja no serà, només la
remor del mot
que ens feia creure
en una mena d’encanteri
que s’han cruidat bé
prou d’ensorrar al clot.
Avui m’adono, amb un
somriure amarg,
que l’única i
veritable companyia
me la dónes tú, amic
o amiga
pendent de fer-me
dolços els presents.
dimarts, 29 d’octubre del 2013
Cansada de morir
Cansat de tants de versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel·lents-
deia sense saber-ho -o potser ho albirava
que ell mateix era gran, i poeta
però estava cansat
amb aquest cansament de la vida
i la mort
i els versos adorables, perfectes, primmirats
i els filosòfics
i els tardorals
i arribava l'hivern, que sempre arriba
gèlid com ànima abatuda.
Jo en canvi estic cansada de morir
potser per això ara -permeteu-me
vull pensar en un altre -aquell de la intempèrie-
un generós recer, l'escalf dels versos.
MIRADOR
Cansat de tants versos que no fan companyia-els admirables versos de savis excel·lents-,
Faig un respir,
buscant la manera
d'entendre la vida,
creuant mirades anònimes,
assegut al banc de la plaça,
tot omplint espais del pensament,
visualitzo el poema
de manera senzilla,
sense necessitat d'excel·lència.
Etiquetes de comentaris:
fons d'armari,
Homenatge a S.Espriu
A contracorrent
Cansat de tants versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel·lents-
Sec en silenci
per dibuixar els buits
on s'atura l'absència
del teu cos.
On les paraules em tremolen
a les puntes d'uns dits
amarats, encara, del color
dels teus mugrons.
Cansat de tants versos assenyats
que saben parlar de conflictes
i injustícies,
jo, banalment,
vull ajuntar paraules
que encara em puguin apropar a tu.
Al teu bes.
A la teva pell.
A la teva abraçada.
Etiquetes de comentaris:
Barbollaire,
Homenatge a S.Espriu
dilluns, 28 d’octubre del 2013
Humil tribut d'homenatge al poeta
Cansada de tants versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel·lents-
M'hi poso prest a escriure els meus
recordant veus pretèrites de quan era infant:
"si vols anar ben servit fes-te tu mateix el llit"
em ressona la bona paraula de l'àvia encara.
Cansada de tants versos que no fan companyia
enfilo mots potser un xic irreverents
que no sóc pas ni sàvia ni excel·lent
però responc a les crides de la poesia .
I aquí estic carregada de síl·labes que embasto
amb agulla de conte de fades d'abans
versos com jerseis fets de cadeneta
Acabo fent doble nus a la baga , fils humans
que dibuixen miratges que semblen poemes
humil tribut d'homenatge al poeta
-els admirables versos de savis excel·lents-
M'hi poso prest a escriure els meus
recordant veus pretèrites de quan era infant:
"si vols anar ben servit fes-te tu mateix el llit"
em ressona la bona paraula de l'àvia encara.
Cansada de tants versos que no fan companyia
enfilo mots potser un xic irreverents
que no sóc pas ni sàvia ni excel·lent
però responc a les crides de la poesia .
I aquí estic carregada de síl·labes que embasto
amb agulla de conte de fades d'abans
versos com jerseis fets de cadeneta
Acabo fent doble nus a la baga , fils humans
que dibuixen miratges que semblen poemes
humil tribut d'homenatge al poeta
Etiquetes de comentaris:
Elfreelang,
Homenatge a S.Espriu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons



.jpg)





