dimecres, 23 de juliol de 2008

reposta 49. companya. zel.

si vens al meu costat
hauràs de perdre privilegis
i reprendre l’aprendre
les carícies que el temps t’ha esborrat
si vens al meu costat
només et deixaré que m’acompanyis
fent un camí de descobertes
i de retorns als temps d’infant
quan ansiaves les manyagues d’una mare
i tot era possible, i li eres amatent...
però escolta bé,
jo mare no ho seré, ni hauràs servitud
al meu costat
abans de res, tingues present
que sóc una dona
per tot allò altre, en res sóc diferent
cap rol, humans, només.

6 comentaris:

  1. Molt bé les coses ben clares...
    Clar i català.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  2. si si, ja va bé que de tant en tant algú els hi ho recordi a tots plegats!!!

    ResponElimina
  3. ... I a cap home de debò no li pot saber greu que li diguin això. Molt bé!

    ResponElimina
  4. Preciós! Tal com ho dius, sembla que només faltaria que totes totes, ho tingéssim prou clar!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons