[seguint la Pilar]
En el jardí de les estàtues,
He trobat la meva enterca vida
I, gairebé d'esma, l'he recollida
Per cremar-la en fogueres fàtues.
En aquest edèn immòbil, portàtil,
He tastat la dolça fruita prohibida
De desitjar més fites des de l'eixida,
I creix aquesta fam versàtil i volàtil.
No la mereixo i no la vull més,
Perquè visc en un hàbitat d'atzucac
Que em treu tota sortida del laberint.
I la tasto de nou, amb ànim revés,
I sóc delit i apatia, cavaller i drac:
M'hi endinso més quan n'estic sortint.
d.
Una dansa entre les pedres que t'atrapa.
ResponElimina