Cada peu duu el seu ritme
al nostre ball del teclat.
Com en un canvi de parelles
constantment renovat,
enllacem i enllacem
cintures de versos.
Ens creuem mirades de mots còmplices
i giravoltem poemes, a ritme de vals.
Festegem atzars a contrapeu
i fem volar somnis tant lents
com el sentiment d'un bolero.
Poc a poc, si cal, i en cada melodia
retrobarem els mots que ens falten.
Carme, bon ball!amb ritme, i aquell so intern de les musiquetes que es queden al cap.
ResponEliminaDic el mateix que la Isabel. Bon ball i he volgut deixar-ne constància en la itinerància de seguiment. Almenys ho he intentat!
ResponEliminad.
Si, si, ballem, però la destresa del ball és que no et xafin el dit gros que va al davant. De vegades, embogits xafem i ni ens en donem compte,VOLS DIR QUE T'HE XAFAT...Correm tant per la vida que avancem contra ventades i si paressim veuriem que no calia corre tant, davant també necessitem paraigua, per que també hi plou... Si, em de còrrer per que mai tenim sepluig i arramblem pensant trobar el que no existeix...Ballem, ballem. Anton.
ResponElimina