Quart segona.
En lenta ascensió enfilo.
Arreplego els mots que algú
ha anat deixant-se
en el seu esforç de superar
graons insalvables.
El meu cor
fa passes de claqué
al replà de la teua porta.
Tu surts a rebrem
amb el teu somriure lluminós
de lluna
en quart creixent.
Jo deixo caure
una primera besada.
Breu per a la humanitat.
Infinita per a l’home
que la lliura.
Fantàstic!
ResponEliminaAmb permís, agafo el relleu.
ResponEliminad.
home de tinta, molt bona continuació això de recollir les paraules perdudes del Mon em sembla genial, també!
ResponEliminagràcies.
ResponElimina