4 – 2 – 11
Seguint a deomises a distància sideral.
Una primera besada de l’aire
enlluerna teu mirar de lluna.
Claror platejada de dolç flaire
entre llençols de sol foc i espurna.
Teva guspira inflama meus dits
que passegen ta pell sedosa.
Ressegueixen racons i plans infinits
esdevenint espiritualitat inclosa.
................................................
Martiri serà no trobar-te al llit,
ombra de lluna, besada de rosa
Et prenc l'ombra de lluna.
ResponEliminaÉs preciós, Anton...
ResponElimina