Perdo un mot a cada replà
al principal se’m cola sota l’estora
al primer rellisca per la barana
al segon s’escola per sota una porta
al tercer ensopego amb un somriure
i allí m’esperes, al quart segona
Amb els mots que em queden, enfilo l’agulla
patchwork de paraules, parlo de llunes
quart creixent no, quart segona.
Camí del terrat on hi viu el pecat
fantàstic!
ResponEliminaEspectacular!
ResponEliminaMolt bo!
Totalment d'acord! Genial!
ResponEliminaÉs magnífic aquest!
ResponEliminagràcies em fareu pssar vermell
ResponEliminaHosti! Jo visc a dalt de tot! Seré el pecador? T'hauré de seguir...
ResponEliminaMolt bo, de debò!
Magnífic...
ResponEliminaPreciós.
Felicitats!
Me'l deixaràs un dia?
ResponEliminaSempre demano, si...
Clar que si Mortadel.la pots agafa-l'ho quan vulguis
ResponEliminaI és que és una passada, nena! M'agrada tant! Gràcies, un dia el penji i t'aviso, eh?
ResponEliminaEn sabeu tots moltíssim...