(Seguint al Mon)
(Dedicat a un amic)
El raig càlid del sol de l'hivernfon la neu del cims
regalimant per valls i muntanyes
la font de la vida,
el líquid element.
El raig transparent de l'aigua
viatja cap avall,
ballant l'alegre dansa del sempre endavant
i acompanyant el immens silenci
amb la seva relaxant melodia.
I tu, semble que ja surts de la closca,
retornant de la teva absència,
amb nous anhels
que dius només vols desvetllar a l'horitzó.
Benvingut novament a fluir del present.
Et segueixo, Laura. Et prenc "amb nous anhels"
ResponEliminaUn poema amb esperança, amb unes imatges relaxants que et transporten. M'has donat un bon peu.
ResponEliminaSortir de la closca sempre és una joia pel que surt i pels que el reben... enhorabona per l'amic i per tu.
ResponElimina