La tenebra és l'exacta mesura
De la soledat que em supura
Pels porus de la pell acariciada,
Ara òrfena de dits i amb lentes
Hores de silenci que costa transcórrer,
Mentre, en la sang, cada gra de sorra
De la nostra platja les venes em bada.
Tornaràs, veu i brisa perdudes,
Amb paraules d'enyor al meu recer
Si prego per tenir els teus besos de rou?
En l'insomni, vetllo les portes -rudes
Reminiscències d'un comiat- i tindré
Paciència i esperança contra la fam del pou.
d.
Felicitats, m'agrada molt.
ResponEliminaNo hi ha tenebra
ResponEliminaen aquesta soledat
sembrada de llunyanies.
El rastre inesborrable
de la pell a la pell
il·lumina sempre
orfeneses presents
i fins silencis de tramuntana.
Tot és aquí i tot és ara.
Vessaré a raig tots els records
fins l'última gota.
I entrarà el present
per la finestra oberta.
Ostres! Ara volia fer un post i l'escric aquí... això és que l'alemany ataca... Me l'enduc cap amunt.
ResponEliminaM'he endut un munt de coses, deo, espero no haver-me passat! Si cal amb disculpes.
ResponEliminaUna de la Montse també!
Et torno una tenebra... si t'agrada. :)
ResponElimina