Aquesta presencia teva absent
batega alhora amb ales d'ocell
tota la natura serva l'alè
instants com congelats sense càmera
copsen la fugida dels somnis antics
no hi ets
i de sobte albira el cor un rastre
de lluny creix remor i les fulles canten
has tornat i t'acostes els batecs s'esveren
la piuladissa creix, el sol llueix com mai
tot torna al moviment
Les mirades es creuen
batega l'univers.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Que bonic és que bategui l'univers amb nosaltres...
ResponEliminaHas retornat els batecs a la vida, has fet bé.
ResponEliminaAquesta presencia teva absent
ResponEliminabatega alhora amb ales d'ocell
Meravellós començament. M'agrada. T'he deixat molles al bloc, que el 19 vinc a Barna!
El cor endevina abans que els sentits. La natura reviu. L'amor ha tornat. Preciós.
ResponEliminareviure en l'univers,,, PRECIÓS !!!!
ResponEliminaL'univers t'acull amb els braços oberts.
ResponEliminaI llueix als ulls.
Ostres, fantàstic poema. A més, té una visió alçada, que s'enmarca molt més enllà del "jo". El "no hi ets/ i de sobte albira..." fa alçar el vol, lluny, més lluny.
ResponEliminaSalut.
moltes gràcies pels vostres comentaris , de fet em va sortir així d'una tirada
ResponElimina