Tinc l'ànima esculpida en batecs
amb un cisell perdut en la distància .
On són les mans modeladores?
amb un cisell perdut en la distància .
On són les mans modeladores?
On el batec?
Somnio retrobaments impossibles
on la vida desperti de la letargia grisa,
Somnio retrobaments impossibles
on la vida desperti de la letargia grisa,
on tot queda aturat en un impàs de temps.
Així, podrem florir en un nou món, quimèric.
Un món, on el miracle és possible.
On retrobar el batec, no sigui una utopia.
On caminarem junts, tot i que només sigui un somni ...
i així dir:
En els batecs, jo sóc, jo sento, ... jo visc.
Un món, on el miracle és possible.
On retrobar el batec, no sigui una utopia.
On caminarem junts, tot i que només sigui un somni ...
i així dir:
En els batecs, jo sóc, jo sento, ... jo visc.
Quan de la utopia
ResponEliminaen fem quimera
si es fa amb poesia
és la nostra bandera.
posar un toc de poesia a la vida, és una bona manera de tintar-la amb colors més amables... !!
EliminaPoc intrèpids els meus batecs.
ResponEliminaPerò abracen quimeres
si el mot empeny.
els mots sempre empenyen, si escoltem prou bé el missatge implicit, ja sia en un sentit, o en un d'altre.
EliminaMolt esperançador, i amb una imatge teua també!
ResponEliminagràcies noves flors. l'esperança no s'ha de perdre, tot i que a voltes és faci dificil !!!
EliminaDe vegades els batecs s'aturen uns instants per agafar noves forces, però de seguida tornen a reprendre el seu camí...
ResponEliminaés cert. s'aturen en l'impàs de retrobar forces noves, per seguir en la ruta
EliminaSomio, sempre impossibles,
ResponEliminaun món utòpic però que bategui
fort...
Caminem junts,
el somni per excel·lència
a ulls humans, quan la vida empeny, un impossible per fer possible...
Eliminauf! el meu cor està en un batec d'aturada en llegir-te
ResponEliminaés el batec de trobar sentiments, de assaborir-los...
EliminaAquest enyor tan viu!
ResponEliminai tan real !!!!!!
Eliminai tan etern !!!!!!
M'agrades, ves :-)
ResponElimina