dimarts, 9 de desembre del 2014

Batega l'univers

Aquesta presencia teva absent
batega alhora amb ales d'ocell
tota la natura serva l'alè 
instants com congelats sense càmera
copsen la fugida dels somnis antics
no hi ets
i de sobte albira el cor un rastre
de lluny creix remor i les fulles canten
has tornat i t'acostes els batecs s'esveren
la piuladissa creix, el sol llueix com mai
tot torna al moviment
Les mirades es creuen
batega l'univers.

8 comentaris:

  1. Que bonic és que bategui l'univers amb nosaltres...

    ResponElimina
  2. Has retornat els batecs a la vida, has fet bé.

    ResponElimina
  3. Aquesta presencia teva absent
    batega alhora amb ales d'ocell

    Meravellós començament. M'agrada. T'he deixat molles al bloc, que el 19 vinc a Barna!

    ResponElimina
  4. El cor endevina abans que els sentits. La natura reviu. L'amor ha tornat. Preciós.

    ResponElimina
  5. reviure en l'univers,,, PRECIÓS !!!!

    ResponElimina
  6. L'univers t'acull amb els braços oberts.
    I llueix als ulls.

    ResponElimina
  7. Ostres, fantàstic poema. A més, té una visió alçada, que s'enmarca molt més enllà del "jo". El "no hi ets/ i de sobte albira..." fa alçar el vol, lluny, més lluny.
    Salut.

    ResponElimina
  8. moltes gràcies pels vostres comentaris , de fet em va sortir així d'una tirada

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons