Tot
el teu cos té salabror de mar
com
una illa coneguda i ignota.
Ressegueixo
amb la polpa del dits
tots
els perfils, tots els contorns ...
fins que el cap i el cor em roden.
I
vull buscar aixopluc en el càlid redós
entre
el teu cor i la cuirassa dels teus braços,
que
m'estrenys ben fort, fins a perdre l'alè.
I
calmosament assaborir
la sal
que emblanquina el teu cos,
que emblanquina el teu cos,
fins
sadollar el meu desig que creix,
plaer
sens treva.
Seguin els velers de la Carme
Glòria que dolç i bonic i sensual...
ResponEliminaGràcies per seguir-me!
T'he seguit, Glòria...
ResponEliminad.
Jo(lie), nena!! :))
ResponEliminaWOW!!