Riure, tenir alegria i ser feliç,
tres coses diferents,
com el bonic, el bell i el sublim.
Poques vegades les dues cares
de la moneda expressen
el mateix estat d'ànim.
Però alegria sobre alegria
han generat meravelles com
la Simfonia número Nou.
dissabte, 7 de juny del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Hi ha moments que riure ja és molt, encara que sempre, sempre riure em sembla un regal. La felicitat, costa de mantenir sempre, però el camí del mig... L'alegria molt sovint ens és suficient, com la bellesa... Una bona comparació.
ResponEliminaAlegria és viure la vida amb il·lusió, amb ganes de somriure, davant de tot allò que ens regala cada nou dia...
ResponEliminaBeethoven va composar l'Himne a l'alegria, però la seva cara no es correspon amb la música...
Alegria sobre alegria, fem-ne una bona pila.
ResponEliminaben trobar acordar alegria i simfonia !!! un bon himne
ResponEliminam'ha agradat .....tot un himne a la alegria, amb simfonia
ResponElimina