Aplec

APLEC

He vist anar i he vist tornar, de lluny,

aplecs de gent -estendards i cridòria-

pels flancs de la muntanya.

Berenaven, bevien, ballaven excitats.

Més tard els homes han cobert les noies

esbojarrades, d'anques d'euga,

mentres el cel es feia roig.

Tu, noi sorrut, no estiguis furgant sempre

la closca del cervell, no miris

rajoles amb ocells ni vidres decorats,

no masteguis el pa de la paraula.

Uneix-te a tots. Inventa't l'alegria.



PD: Com inventeu l'alegria  vosaltres?  Com ho feu per  conservar-la?  Com ho feu per  tornar-hi  si mai  la perdeu?    Poema,  avui,  sobre  l'alegria... gràcies!!!