L'alegria surt del ulls amb mirada nova
veuen meravelles , miren ,
la joia dels núvols jugant a ser arbres
la broma dels arbres disfressats de núvol
Aquell nen agafat de la mà del seu avi
rient a cors que vols tots dos de ves a saber !
Quan aquell balcó té penjada una estelada que balla
al ritme cadenciós del vent que sembla que canti
mentre les canonades xiulen els segadors
I rius com una boja de tu i el que veus i imagines
tendres rialles en tot allò que observes
simplement en mirar sense ulleres ....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
La primera estrofa és la millor!
ResponEliminaL'alegria surt dels ulls millor sense ulleres, és veritat.
Elfree, ets una ràpida...
ResponEliminaLa broma dels arbres disfresats de núvols, m'encanta
Visca l'alegria...Però amb ulleres també s'observen coses divertides...
ResponEliminaL'alegria sovint també entra pels ulls.
ResponEliminaFita
Diuen que per saber si algú somriu de veritat li has de mirar els ulls, no pas l'expressió dels llavis. Ben cert això que dius!. L'alegria surt dels ulls
ResponElimina