Trena amb fils de seda
enyor i nostàlgia
i amb agulles de plata
clava aquesta papallona,
que arriba de volar
exhausta:
les ales a bocins,
cicatrius a l'anima.
No hi ha dolor més cert
que el d'ales clavades,
de llavis segellats,
de desesperança,
trenant les angoixes i
plorant nostàlgies...
Mentre hi ha qui diu
que l'oblit ens salva.
"l'Oblit ens salva",
ResponEliminapotser sí, són les espines
de la realitat que se'ns claven
a l'ànima, és clar que sovint
no sabem veure les flors...,
ni la dolça abraçada de la solitud,
o la simfonia del silenci,
i l'eco que ens porta tantes coses.
Qui no té un dolor o una cicatriu,
és que no ha viscut... La tendresa
ens crida suaument, i de vegades
fem orelles i cor sord, que l'abraçada
profunda ens faci viure el dictat profund...
onatge
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaGràcies pel teu magnífic poema, Onatge. Si t'ha inspirat el meu me'n sento orgullosa.
EliminaCicatrius de l'ànima... trenant les angoixes.
ResponEliminaIntentaré seguir-vos a tu, a la Carme i a Onatge
Et llegeixo, Xavier, coneixent la teva sensibilitat segur que sortirà un bon poema.
EliminaNo puc viure sense memòria.
ResponEliminaNingú podria viure, sense records, sense memòria, tot i que a vegades facin mal.
EliminaJo no vull pas que l'oblit em salvi de res, vull tenir tots els records a l'abast de la mà, encara que algun sigui com l'ala trencada d'una papallona...
ResponEliminaGairebé tothom té una ala apedaçada, alguna agulla que fa mal, però formen part de nosaltres i hem de conviure amb elles.
EliminaÉs fàcil construir miratges a mida o fer castells de sorra, o distreure'ns amb una posta de sol de mil matisos o....o....
ResponEliminaTot és tirar anar endavant per no perdre't en un buit sense esperança ni retorn.
Algú diu i és vol creure que la vida és bella. A bocins, a pedaços...Tant se val, és bella.
Teresa, tens tota la raó. De vida en tenim només una, hem de procurar viure-la el millor possible, tot i que no sempre és fàcil.
EliminaHi han petits plaers que la fan més agradable i a ells ens aferrem per viure el dia a dia, per omplir el buit, per tirar endavant.
L'oblit és com un sedant que, de tant en tant, ens adorm les ferides.
ResponEliminaAdorm les ferides, però l'ideal seria guarir-les. Quan no és pot el record fa mal.
Elimina