Fotografia: "Identitat". Roure de Can Codorniu. Sant Sadurní D'Anoia.
Pla de vida
Talment ho vaig contemplar
i, no era un somni.
Érem molts que anàvem a trobar-les...
Sí amb el cor apoquit, però amb molt de seny,
sense fúries.
Que no es contradigui l'estatge a les mans,
la semblança d'una suor freda.
Filosofar desembala futurs
i, sembla trivial invocar a Llull
fent carena, entorn al desconhort ben serrat
d'aquest arbre filosòfic.
Declameu versos sense nafres,
com els d'aquells que són feliços perquè creuen
i, que no ens enganyin més a l'orella,
que jugar net també pot ser filosofia...
Benvingut, Josep, a les Itineràncies!!!
ResponEliminaT'estrenes amb un poema molt bonic...
Declamem versos, doncs!
I seguim la cadena...
Gràcies Carme. Un plaer participar...
Elimina