Ja nafrats,
de tantes llances que ens malmeten.
Amb el cor estripat,
però amb l'alegria del coratge
i amb molt de seny...
Bastirem arran de terra,
fonamentarem amb les mans,
plantarem llavors
i les adobarem d'amor.
D'amor a la llibertat i a la terra.
PD: seguint-vos a tots, amb l'agraïment i la felicitat de tenir-vos aquí...
L'agraïment i la joia de participar a les Itineràncies són nostres, Carme.
ResponEliminaNostres i ben estimades...què faríem sense aquest caliu que ens uneix?
ResponEliminaI les nafres, ens les lleparem, i a fer-nos.en d'altres!
I aquestes llavors plantades amb amor, segur que donaran bons fruits...
ResponEliminaLes nafres? Ens les lleparemm com gatets si cal. Per cert tots els gats que he vist aquestes vacances a l'Iran, eren "perses..."
ResponElimina