(seguint deomises)
Tot el que
comença acaba,
el que neix ha de
morir.
La poncella dolça
i feble
morirà pètals oberts.
La nena innocent
i tendre
serà gran, amant
i esposa.
Eixerit el nen petit
serà un avi bondadós.
El dia, que obre
l’albada,
amb l’ocàs acabarà.
Però aquest amor
que et processo
de segur no
morirà.
.........
Amor etern...
ResponEliminaImma,et segueixo amb el fi, per poder-me acomiadar!
ResponEliminaUna abraçada!
L'amor és com l'energia, es transforma però mai s'acaba...
ResponEliminaI quan acaba, comença novament. ^0^
ResponElimina