Han caigut les fulles
i els fulls resten en blanc.
Novembre,
any rera any,
arriba d'espantador de paraules.
Les que ja no podem pronunciar.
Per sort,
el foc i el fred,
alimentaran els nervis,
la saba de les lletres.
I ben aviat,
tornarem a parlar,
i a escriure.
gràcies, Carme, per brindar-nos una vegada més el regal de les itineràncies,
gràcies a totes i tots vosaltres per la companyia poètica!
Sobretot, el parlar i l'escriure ens acompanyin. S'ha fet curta la quinzena.
ResponEliminaL'espantador de paraules, en va ple!
ResponEliminaSaps? Les que no s'han dit, les que no s'han escrit, brollaran aviat aquí o allà...Tant se val. L'important és que hi són, es multipliquen i es reinventen.
Un petó, llum. ^0^