de l'estrofa que serpeja, pelegrina,
en esteles d’abrivat moviment,
desplegades en acords melodiosos
i arriades dins la blanor del poema.
En la sendera del vers he bategat,
amb arpegis d’estrofes espurnejant-me els ulls,
en la degustació salobrosa i dolça,
de l’oci, sense pressa,
en què brollava la metàfora.
Moltíssimes gràcies, Carme Rosanas per fer-me sentir que sóc a casa meva.
Gràcies a tothom per permetre'm sentir la musicalitat de les vostres veus.
Fins demà!
Mira que llegint-te escolto la música...:)
ResponEliminaFins demà, Pilar!
Un petó!
i el demà serà un avui
ResponEliminai altre avui un retorn...
El retorn espera
i ja camina amb calma
per retornar a l'avui
ple de parla de lletres.
.............. Anton
Gràcies a l'amfitriona i a tots el que han col·laborat amb escrits o donant el seu alè.
Moltíssimes gràcies, Pilar.
ResponEliminaLa teva és una música que enamora.
On hi ha versos, sempre hi trobarem música...
ResponEliminaFins sempre sonora Pilar. M'has fet sentir"els batecs / en un sol cor", com deies al teu poema "símbols".
ResponEliminaUn bes.