Enlluernada pel seu color,
primer tremola,
es deixa caure i el vol trobar.
El full en blanc ja l'esperava:
- Fulla lleugera, limbe daurat
un raig de llum ens unirà,
vine, acosta't, vola de pressa,
que el teu dibuix, jo vull besar.
divendres, 30 de novembre del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Et segueixo, potser per darrer cop aquest novembre... Un plaer, de nou, Carme, pel teu oferiment generós! ;)
ResponEliminad.
Gràcies per aquesta nova roda i per aquesta poesia.
ResponEliminaOn hi ha un full blanc, una fulla daurada i l'ànima d'un escriptor....
Quin dibuix més bonic...
ResponEliminaQue bonica aquesta història d'amor entre un full i una fulla...
ResponEliminaBonica companyonia, la teva!
ResponEliminaMil gràcies, Carme!
Preciós el maridatge de dibuixos i versos.
ResponEliminaMoltes gràcies a tots, per moltes coses, però bàsicament per ser-hi!
ResponElimina