dijous, 24 de juliol de 2008

RESPOSTA 52 - La meva soledat - Onatge


Necessitat

de soledat,

sí, dependència, no.

La necessitat

de tu i el

teu respirar.

Escoltar l'eco

del teu interior.

Tenir un rellotge

de sorra a les

mans sense pressa.

La companyia

del mar en

soledat.

L'abraçada

del poema.

La lluna

sense boira.

La pluja

que mulla.

La carícia

que té vida.

Un camí

sense pactar...

L'aigua

amiga dela set.

Dues vides

respirant el

seu aire i

compartint

un sol alè...



Llavors és quan

moments de soledat són

una bona

companyia.

Perdoneu que

no em distregui,

ara estic amb

la meva soledat...

8 comentaris:

  1. a vegades la soledat és la millor companya

    ResponElimina
  2. La soledat... diferents etapes i moments, situacions... tens una forta d'expressar-la que fa ficar-t'hi dins...

    ResponElimina
  3. mira, més clar ja no ho puc dir ETS L'OSTIA! ara, penseu el que volgueu.

    ResponElimina
  4. La soledat és necessària per poder esclarir les idees i ha de ser volguda i buscada, però no l'has d'omplir només de poemes sinó d'idees, de pensar quina poderosa força ens mou, una força que només pot venir de dins, la química que produïm per poder-nos moure, per poder respirar i poder tornar a estimar sense ferides mal tancades. La soledat no és bona sinó és per guarir-se un mateix i poder nodrir l'ànima de la nostra pròpia força que traiem d'analitzar les experiències personals.
    No sé què m'ha passat, onatge, fas pensar una bona estona!

    ResponElimina
  5. Saber estar sol és important. Poder estar sol també.

    A vegades hi ha gent que no sap estar sol o sola i que n'hauria d'aprendre.

    I a vegade stambé s'ha de saber trobar una ocasió per estar sols. Hi ha gent que està s empre massa aconpanyada i no té temps per a ell mateix.

    ResponElimina
  6. Onatge, sempre clar, sempre precís. M'agrada buscar la soledat, a vegades. Per això la valoro. És ben diferent quan la tens sense voler-la. Aleshores fa mal. Un poema, com diu la Cèlia, per pensar.

    ResponElimina
  7. La soledat ens acompanya durant tota la vida, ens permet reflexionar sobre nosaltres mateixos i prendre distància de la inèrcia abassegadora del temps que passa.
    Un plaer llegir-te!

    ResponElimina
  8. por favor, pone un tradutor para potugues. me gustaria mucho ler lo que escriben.
    saludos

    http://coresemtonsdecinza.blogspot.com/

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons