També parlen d'amor paraules clares
que cerquen la raó
i descobreixen ben endins
com encara hi ha la bondat del teu ésser.
Refarem els camins
i trobarem tot el sentit de cada camí
guarint un cor trencat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Carme, aquest poema duu el sembrat dels teus sentiments, de la teva manera d'entendre i compartir la vida...
ResponEliminaSalut.
onatge
les teves paraules sempre donen un benèfic consol...
ResponEliminaEl cor, tantes vegades trencat com vegades pot ser guarit... afortunadament! Que ningú no dubti d'això que dius, és ben cert.
ResponEliminaRes com guarir un cor trencat amb nous somriures :)
ResponEliminadons jo crec que el cor, tantes vegades trencat, no guareix...hauria de dir que li caldria trovar-ne un tant trencat com el seu...uf!
ResponEliminaCarme, sempre amb tant de color (i avui sense color!), amb molta llum a les arrels de les idees, amb molt de positivisme per refer camins, és tan dolç i tan trist alhora! Sento tanta melancolia en llegir-ho i sentir-ho, i alhora amb ganes de que sigui així de dolç!
ResponEliminaSí i tant que si que es poden guarir els cors trencats!
ResponEliminaAmb la persona adequada tot és possible!
I es bo que les cicatrius ens recordin la ferida...
ResponElimina