No espero res, que consti, ja t'ho deia
quan era mig oberta l'abraçada,
quan el goig era somni que voleia,
quan no et sabia l'ombra a la mirada.
No espero res perquè si fan estatge
el blau i el cel que neguen la malícia
el cor és cec al dol i a l'esclavatge,
sap bategar amb mesura de carícia.
No espero res i encar, quina alegria
quan cal cel blau i no sabem com fer-ho
la certesa al final de cada dia
que m'esperes a mi, que jo t'espero.
Carai Laura gairebé és per dur-ho escrit sempre a la butxaca i mastegar-ho a poc a poc quan faci falta...
ResponEliminaSalut.
onatge
M'encanta quest no espero res.
ResponEliminaÉs com fet a la meva mida.
Preciosíssim poema!
ResponEliminaNo esperar res és la millor forma de combatre desenganys i viure en ells :)
ResponEliminajo sí espero poder gaudir de nous mots posats amb tant de sentiment i lucidesa...
ResponElimina