Pel crit secret dels sentits,
Fosc com la més fosca de les nits,
Eixordador com un címbal d'aram.
I en la gola ha crescut l'eixam
De les llàgrimes, dels despits
De no tenir el coixí dels teus pits
En despertar. Sinó el revés ham
Amb què la malenconia m'atrapa.
Nadó orfe en la geografia del desert,
D'una novella terra inclement, de dunes
Ingents, d'on mai ja no s'escapa,
Romanc sense braços materns, despert
Fins que no trobi la dolçor de les prunes.
d.
No han quedat alguns comentaris, però jo els he pogut llegir a través del mail... i volia dir-te que m'alegro d'haver col·laborat a la teva col·lecció d'esdrúixoles!
ResponEliminaEl temps de les prunes torna cada any, espero que la metàfora també serveixi en aquest cas.
T'he seguit !
ResponElimina