Si silencies el silenci de les coses
les noses del so seran sacrilegis menuts
En silenci les coses fan safareig
la masovera dels sons escombra la masia
de restes de sons malsonants , de bassols
de frases desfetes i fetes, de remors ...
La masovera, després, en fa bales de palla
i munts de trets que no es disparen ...
Les bèsties mentrestant somien la pols
de mots mastegats i discursos silents
M'agrada que siguis la primera... Aquest era gairebé dedicat...
ResponEliminaGràcies, m'agrada molt això de silenciar el silenci...
A mi també m'agrada això de silenciar el silenci.
ResponEliminaCaram noia, això és arribar i moldre...En silenci, és clar.
ResponEliminaCitaré Lluís Llach:
ResponElimina"Sou vosaltres qui heu fet,
del silenci paraules"
M'agrada aquest xiuxiueig.
ResponEliminaA mi m'evoca un món imaginari amb personatges màgics que fan coses que semblen impossibles. M'agrada.
ResponElimina