diumenge, 11 de maig del 2014

La fressa estesa

Seguint l'Elfree, (la seva  idea  de silenciar  el silenci) i  seguint amb les esses...




No sabia com sortir de la fressa estesa

i centellejant com un bassal  solellós, 
que se sentia  tothora.
D'aquest silenci que surava sobre  tots els sons
indecisos,  insolvents, 
sons  sublims o sarcàstics, seriosos  o subtils
incapaços de saturar  l'aire,
i esborrar el silenci secret, que només  jo sentia.

Descobrir  o redescobrir

que només  essent  més  silenciós
que qualsevol silenci
es pot ser més savi, 
fer menys safareig
i saber  ser,  només ser, en solitud,
com la masia és en mig del paisatge.

5 comentaris:

  1. que només essent més silenciós
    que qualsevol silenci
    es pot ser més savi,

    quina meravella de versos...

    ResponElimina
  2. Segueix el xiuxiueig que esborra el silenci secret.

    ResponElimina
  3. Com m'agradaria aprendre a saber ser, només ser, en sol.litud.
    M'agrada tot, però la segona part la trobo preciosa.

    ResponElimina
  4. "El silenci que surava sobre els sons indecisos"...És un silenci que es fa sentir.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons