Despunten crits de fulles en els arbres i tot el camp de groc en fa l'acompanyament. Al marge, entre verd i groc s'alça aïllat, un solo de piano, de branques liles: potent melodia. Lluminós acompanyament, i tanta nostàlgia infinita.
Ja fa uns dies que la primavera ha repartit tot de colors arreu. En Jan i en Guim sempre s'hi fixen molt i van sorprenent-se de tants de colors. Els hi he ensenyat a aquest arbre lila teu i m'han dit "hem de mirar si en veiem algun aixi". És genial aquest acompanyament.
Bona imatge comparar l'arbre amb un solo de piano!
ResponElimina:) gràcies...
EliminaSí, es una bona imatge i molt sorprenent. I efectiva, perquè he visualitzat els colors perfectament. Ostres.
ResponEliminaSalut.
Gràcies, Igor! Salut!
EliminaAquests dies, al camp, el groc i el verd es donen la mà...I de tant en tant alguna espurna rosa o lila ens dona el bon dia...
ResponEliminaPetonets.
El contrast de groc i lila em va semblar espectacular...
Eliminam'agrda aquest solo de piano en groc
ResponElimina:) sobre groc...
EliminaJa fa uns dies que la primavera ha repartit tot de colors arreu. En Jan i en Guim sempre s'hi fixen molt i van sorprenent-se de tants de colors. Els hi he ensenyat a
ResponEliminaaquest arbre lila teu i m'han dit "hem de mirar si en veiem algun aixi".
És genial aquest acompanyament.
Si us hi fixeu en veureu... jo n'he vist força. Que maco que s'hi fixin i que se sorprenguin... a vegades la mainada no fa cas d'aquestes coses...
EliminaPoema, dibuix i fotografia van plegades. Concert de primavera per a orquestra de grocs i verds i piano de liles.
ResponEliminaFita
Concert de colors, com cada primavera... i per sort ens sorprenen de nou... cada any.
EliminaUna abraçada, Xavier...