diumenge, 27 de març del 2016

DESAMADA


Quan tots deien que estava folla d'amor,
el meu cor somreia,  sabent-te sempre a prop.
Què diran ara que em sento desamada i,
per més que vulgui,  per tu moro d'enyor?

Amat,  ma vida per la teva follia donava,
per la teva felicitat,  ma pena ofegava.

13 comentaris:

  1. Diran meravelles de quan estaves enamorada.
    La vida fa tombs massa radicals.
    Esperem un tomb nou que ens mantingui la felicitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes vegades no podem construir el que somiem, els tombs no ens són propicis. Esperarem els nous tombs...
      Aferradetes i molt bona tarda.

      Elimina
  2. Per la seva felicitat, també podia donar la vida...

    ResponElimina
  3. Excel·lent poema Sa Lluna. La fotografia també m'agrada.
    Bessets Paula

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons