(Seguint el dia a dia i versos que encara s'han de fer)
Hi ha imatges, símbols
que alguns volen fer seus.
Però la bellesa és de tots
i no pertany a ningú ...
Hi ha imatges, símbols
que alguns volen fer seus.
Però la bellesa és de tots
i no pertany a ningú ...
Agafo el teu brau, i opino :)
ResponEliminad.
Home sense cap ànim d'ofendre però jo aquests toros ( propaganda de la casa Osborne) i suposadament representants de la pàtria espanyola més aviat els considero símbols de lletjor, de masclisme, de rancior ....però bé hi ha gustos per tot...
ResponEliminaPere és que m'ha sortit a raig...em subleva no hi puc fer més...
ResponEliminaElvira, quanta raó... també ho diria jo.Anton.
ResponEliminaJa sabia jo que aquest toro portaria cua ...
ResponEliminaCrec Elvira que no has entès el sentit de les meves paraules i respecte als gustos estetics tothom té els seus i no tenen perquè coincidir.
Bona tarda.
Jo estic per la no tortura, la bellesa, al camp (per sort), continuarà existint! I encara més!
ResponEliminaEm sap greu Pere però tu mateix has dit que sabies que portaria cua cua i les dues orelles de moment...potser tu et referies a l'estètica de la silueta del brau i que això era bellesa que podia ser apropiada per cap ideologia...era això Pere? ja se que no has parlat de conyac però resulta que el toro de la imatge n'és el representant publicitari i ho ha estat durant molts anys fins que va passar a representar altra mena de coses...jo no et volia ofendre pas de debò que no era ni de bon tros la meva intenció ...només he dit el que em suggeria la imatge i les paraules...et prego que em disculpis si és el cas.
ResponEliminaUna cosa són els simbols i l'altre l'estètica. A vegades ho posem tot en un paquet i és normal o força habitual que sigui així.
ResponEliminaLa silueta d'un toro a l'horitzó en contrallum sobre el cel, no és lletja... el significat que li donem pot ser-ho, per tot el que significa i comporta. Del conyac, del masclisme, del símbol d'Espanya...
Però finalment un toro només és un toro. Com un xai és un xai i un cavall és un cavall, aquí i allà. Suposo que la silueta d'un cavall podria ser també bonica a contrallum dalt d'una muntanya. Si és d'un cavall de carn i ossos millor.
És clar, jo em referia a la bellesa en aquest cas de l'animal en el camp, una imatge de llibertat, d'una estètica que m'agrada.
ResponEliminaNo tens perquè disculpar-te Elvira, gràcies i mil petons.
De res Pere...ens seguim reptant a poemes només durant dos dies més)
ResponElimina